En aquest apartat del nostre portal volem donar-vos a conèixer històries reals de personatges històrics que tingueren relació entre Catalunya i Mèxic, així com articles d'historiadors professionals al respecte de la història comuna d'ambdos països. Os animamos a participar de nosotros enviándonos vuestros textos

lunes

Entrevista a J.L Sangüesa, Cap de Bombers de Barcelona el 1985, desplaçat a Mèxic després del terratrèmol

 

Esta semana hemos entrevistado al sr. Josep Lluis Sangüesa, jefe de bomberos de Barcelona en 1985, que se desplazó a Ciudad de México junto a un conjunto de una cuarentena de sus hombres en tareas de rescate y ayuda después del terremoto que asoló la ciudad hace exactamente 25 años. El sr. Sangüesa, hoy retirado de la vida pública, nos ha explicado con todo detalle como fueron esas tareas. Des de MEXCAT volem agrair la seva disposició i ajuda a fer-nos entendre i recordar, 25 anys després, com van ser aquells dies a Ciutat de Mèxic. Pel valor de les seves respostes, creiem adient que estiguin en català com en castellà. També ens ha facilitat unes fotografies que van fer aquells dies a la capital mexicana.
Què es van trobar en arribar a Mèxic? Havia assistit mai a quelcom de similar?
Mai no havíem assistit a cap catàstrofe d’aquesta magnitud perquè – venturosament- no hem hagut de patir-ne cap al nostre entorn proper. El primer que vam precebre és que tant sols una setmana després d’haver-se produït el terratrèmol – i les seves rèpliques-, una ciutat tan gran i populosa recuperava gradualment la normalitat del seu ritme amb la pròpia reacció dels seus ciutadans , i amb menor mesura amb l’ajut que van rebre de l’exterior, tingut per important, i apreciat pels ciutadans de Mèxic D.F., que van mostrar-nos el seu agraïment amb una espontània hospitalitat que els va dur a compartir amb nosaltres els escassos recursos que necessitaven per ells mateixos.
El que allí vam trobar fou un escenari esfereïdor, amb milers d’edificis greument afectats i desenes de milers de persones sota les seves runes, i un semblant de resignat dolor dels seus habitants, compatible amb una intensa activitat en tota mena de tasques de salvament i rescat, amb col.laboració amb l’ajut exterior rebut de la comunitat internacional. Cal dir però, que la imatge que ens havíem prefigurat de la nostra immediata situació i tasques, no coincidia plenament amb la divulgada pels mitjans, encara que això sigui comprensible.
Nunca habíamos tenido oportunidad de intervenir en una catástrofe de tal magnitud por cuanto – afortunadamente – no se ha producido ninguna de tal importancia en nuestro entorno. Lo primero que percibimos fue que, tan solo una semana después de producirse el terremoto- y sus réplicas- una ciudad tan grande y poblada, pese a haber resultado tan gravemente afectada, recuperaba paulatinamente su ritmo gracias principalmente a la propia reacción de sus ciudadanos, y en menor medida a las ayudas que pudieron recibir desde el exterior , en todo caso tenidas por importantes y agradecidas por los ciudadanos de México DF que mostraron su gratitud con una espontánea hospitalidad que les llevó a compartir con nosotros sus escasos recursos, que necesitaban prioritariamente para solventar su propia necesidad.
Lo que allí encontramos fue un escenario sobrecogedor, con varios miles de edificios gravemente afectados, decenas de miles de personas atrapadas bajo sus escombros, y un rictus de resignado dolor en los habitantes, compatible con una intensa actividad en todo tipo de labores de rescate y salvamento en colaboración con la ayuda exterior que les prestó la comunidad internacional. Es necesario decir que la imagen que nos habíamos prefigurado de nuestra inmediata situación y labor, no coincidía con la divulgada por los medios , aunque ello sea comprensible.

Quines van ser les tasques que els van assignar?
L’equip de bombers espanyols que vam assistir-hi era format per uns cinquanta membres pertanyents a diversos serveis municipals i a dos d’autonòmics, entre els quals hi havia especialistes en tasques de salvament, operaris propis de la cosntrucció,un metge i diversos titulats tècnics mitjans i superiors. Aquests efectius s’endugueren diverses eines (motoserres, bufadors, etc) davant la previsible eventualitat que no ens els poguessin facilitar pel col·lapse dels serveis locals.
Les tasques que van ser-nos assignades per les autoritats locals van ser variades, des de tasques de recerca i salvament de víctimes supervivents, (amb èxit amb una ocasió, al menys, i d’altres a tasques técniques. (La fotografía 2ª que s’acompanya correspon a un dels edificis en els que els equips de rescat cercaven supervivents per entre les runes).
En concret, a l’equip del Servei de Bombers de Barcelona ( tots els membres del qual van participar-hi de manera voluntària) ens van assignar l’enderrocament d’un edifici d’altura mitjana, en greu risc d’esfondrament, la qual cosa es va aconseguir finalment després d’uns dies d’esforços - tenia una estructura de formigó armat molt ben pensada i construïda, malgrat que va ser fatalment afectat pel terratrèmol – fet que va ser recollit pels serveis espanyols de TV. ( La fotografía 3ª que s’ acompanya correspon a l’edifici que va esser esfondrat pels bombers de Barcelona, tot provocant el seu colapse total).
El equipo de bomberos españoles que asistimos estaba formado por unos cincuenta miembros pertenecientes a varios servicios municipales y a dos servicios autonómicos, entre los cuales había especialistas en labores de salvamento , operarios de ramas propias de la construcción , un médico y varios técnicos titulados medios y superiores. Dichos efectivos trasladaron diversos útiles de posible aplicación (motosierras, sopletes, etc), ante la previsible eventualidad de que no pudieran sernos facilitados allí al hallarse colapsados los servicios locales. Las labores nos fueron asignadas por las autoridades mejicanas, destinando algunos equipos a la búsqueda y rescate de personas atrapadas supervivientes (con éxito al menos en una ocasión ), y otros a labores técnicas. (La foto que se acompaña corresponde a uno de los edificios en que los equipos de rescate buscaban supervivientes por entre los huecos de los escombros).

Si voleu llegir més, cliqueu a Más Informacion
 
En concreto al equipo del Servicio de Bomberos de Barcelona (todos cuyos miembros participaron de forma voluntaria) nos fue asignada la tarea de derribar un edificio de media altura en precario estado de equilibrio, lo que se consiguió al cabo de varios días de esfuerzos – tenía una estructura de hormigón armado muy bien diseñada y construida aún cuando resultara fatalmente afectado por el seísmo – hecho que fue recogido en directo por los servicios televisivos españoles. (La foto 3a que se acompaña corresponde al edificio que fue derribado, provocando su colapso total, por los bomberos de Barcelona).

Quins records en té després de 25 anys d'haver passat?
Conservo un molt bon record de l’alt nivell de companyonia – no exepmta de certa sana rivalitat – que vam gaudir els diversos components de l’equip, i un sentiment d’agraïment cap als nostres familiars, que van veuren’s marxar amb una gran inquietud. Fins i tot a alguns d’ells - que desconeixien la nostra participació – els va costar de creure que èrem nosaltres els que veien per la televisió treballant a Mèxic. (El contacte telefònic va resultar difícil). Gràcies a tots ells pel suport a distància que ens van donar.
També conservo com a record un “sarape” i un barret mexicà d’aquells d´ala ampla, uns 80 cm. aproximadament, i uns diplomes que ens van atorga, i un xic de les runes de l’edifici que varem enderrocar, que va cridar-me l’atenció per la seva forma, molt similar a la Península Ibérica, del que acompanyo fotografía, la 4ª.
Guardo un muy grato recuerdo del alto nivel de compañerismo – no exento de cierta sana rivalidad – que imperó entre los diversos componentes del equipo y un sentimiento de gratitud hacia nuestros familiares, que nos vieron partir con gran inquietud . Incluso algunos dudaban - por ignorar nuestro desplazamiento – que fuéramos nosotros realmente los que pudieron ver actuar a través de los medios televisivos. (El contacto telefónico resultó difícil). Gracias a todos ellos por su apoyo a distancia. También guardo como recuerdo un “sarape” y un sombrero típico mexicano de ala muy ancha, unos 80 cm. aproximadamente, unos diplomas que nos otorgaron , y un trozo de los restos del edificio en cuyo derribo trabajamos, que me llamó la atención por su forma, muy similar a la Península Ibérica , la fotografía 4ª.
Hi ha tornat mai, a Mèxic?
No he tingut oportunitat, encara que algun cop he pensat en fer-ho, amb la curiositat per veure el resultat final de la gran tasca de reconstrucció que aquella catàstrofe requeria.
No he tenido oportunidad, aunque alguna vez he pensado en hacerlo ante la curiosidad por ver el resultado final de la ingente labor de reconstrucción que tal catástrofe demandó.

Té alguna anècdota: persones, nens, coses que l'impressionessin?
El record d’algun nen que va sobreviure després de dies d’haver-se ensorrat, i l’alegria que a tots ens va produïr tenir coneixement de la seva salvació. I, en un altre ordre de coses, em va impressionar molt i molt el gran silenci que es produïa cada cop que algú creia haver tingut senyals d’algun supervivent :era un silenci d’un respecte clamorós, que es feia sentir !!
El recuerdo de algún niño que sobrevivió tras largos días de estar sepultado bajo los restos de edificios, y la alegría que nos produjo el tener noticia de su salvación. Y en otro orden de cosas , lo que me impresionó mucho fue el gran silencio que se producía cada vez que alguien creía haber tenido conocimiento de alguna señal de algún posible superviviente: era un silencio de un gran respeto, clamoroso, que se hacía oír!!

Recordem i honorem aquelles persones que van treballar i treballen en el rescat de les víctimes de les tragèdies arreu del món, i que ho varen fer aquells dies de setembre i octubre de 1985 al centre de Mèxic.

No hay comentarios:

Publicar un comentario