En aquest apartat del nostre portal volem donar-vos a conèixer històries reals de personatges històrics que tingueren relació entre Catalunya i Mèxic, així com articles d'historiadors professionals al respecte de la història comuna d'ambdos països. Os animamos a participar de nosotros enviándonos vuestros textos

lunes

Sorpresa fúnebre en el Cementerio del Poblenou

Realizando una investigación histórica en el cementerio del Poblenou de Barcelona, desde MEXCAT nos hemos encontrado este sábado con una sorpresa inesperada, en medio de las grandes tumbas de los patricios catalanes del siglo XIX. Entre los Güell, los Muntadas, los Biada... una tumba ostentosa de 1855 que ocupa uno de los panteones de la zona más noble. Reproducimos el texto: "Aquí yacen los restos del malogrado Pablo Sastré y Álamo. Regresando de Francia para Tabasco falleció en Barcelona el 3 de abril de 1855 á la edad de 24 años 2 meses 18 días. Sus amados padres D. Pablo Sastré y Mazas y Dª Merced Álamo recibieron en San Juan Bautista de Tabasco tan lamentable noticia el 2 de junio del mismo año, y como objeto de su entrañable cariño y fundadas esperanzas han llorado y lloran su prematura muerte. Sic Deo placuit. En testimonio de afecto y á nombre de sus citados padres, le dedican esta memoria sus sinceros amigos Miguel, Salvador y Juan Biada".
Clicad en Más Información para seguir descubriendo la historia

Hem investigat una mica i hem trobat que els pare del pobre noi, Pablo Sastré, era Cònsul de la reina d'Espanya Isabel II a Tabasco, Mèxic, i al menys ho era entre 1846 i 1860, que és quan apareix als registres de la Guía de Forasteros en Madrid. També sabem, però, que ja feia anys que Sastré havia fet fortuna a Mèxic, ja que de l'any 1837 hem trobat una sentència sobre un decomís de seixanta peces de mantes que el "pailebot nacional Moctezuma, de la pertenencia de Don Pablo Sastré y Mazas" havia dut fins a Tabasco. La fortuna particular devia ser important. Hem trobat una referència de la revista Eco del Comercio, del 6 d'agost de 1842 on es destaca l'esperit filantròpic del personatge.

També sabem que Sastré tenia un bergantí que feia la ruta entre San Juan Bautista (és a dir, Villahermosa, capital de Tabasco). Va tocar-li ser Cònsol durant la guerra amb els Estats Units. L'any 1846, durant la Primera Batalla de Tabasco, els americans assetjaren la ciutat, governada per Juan Bautista Traconis. El 23 d'octubre iniciaren els bombardejos de Villahermosa i una de les bombes s'incrustà contra la porta de la "Casa de Piedra", que és on vivia Sastré, a de la Plaça d'Armas de la capital i davant del palau de govern. El dia següent, Sastré i els cònsols d'Alemanya i Anglaterra varen pressionar Traconis per a que capitulés, però el general no en va fer cas. Després de cinc bombardejos, els americans van marxar sense poder conquerir la ciutat, el que seria una de les glories nacionals mexicanes.
Aquesta "Casa de Piedra" era gairebé una fortalesa construïda amb blocs de pedra de 50 x 70cm i 40cm de fons, construida per iniciativa del Cònsol amb l'arquitecte cubà Francisco E. Casasús.
Aquells anys, després de la guerra entre Estats Units i Mèxic, durant la qual sabem que els vaixells de Sastré varen rebre protecció americana, el comerç dels indianos com en Sastré o els Payró va intensificar el comerç amb Nova Orleans i Europa. Qui sap si també van fer fortuna amb el tràfic d'armes, tal com assegura alguna crònica, a través del túnel que comunicava el soterrani d'aquesta casa amb el port.
Conociendo la familia pues, podemos entender que el hijo, Pablo Sastre Álamo, puedia permitirse visitar Francia, Barcelona y otras capitales a los 24 años, quizás intensificando algunos de los negocios de su padre, o quizás solo de turismo. En Barcelona, de regreso a su casa, quizás a punto de embarcar en el buque de su padre, murió. Sus progenitores no se enteraron hasta dos meses después del entierro, lo normal en una sociedad en que las comunicaciones se realizaban en barco y con la calma que requería el viaje. Y uno de los últimos enigmas, quienes eran Miguel, Salvador y Juan Biada. Pues sin duda los hermanos Biada, hijos del indiano Miquel Biada, impulsor del primer ferrocarril en España, entre Barcelona y Mataró. Biada había sido uno de los indianos catalanes más importantes, y sus tres hijos siguieron la empresa familiar durante muchos años, llegando a ostentar cargos en la administración de la ciudad, en Barcelona. Sin duda queda claro que los Biada y Sastre habían hecho negocios marítimos dado que ellos son los encargados de darle sepultura en uno de los espacios más nobles del antiguo cementerio de Barcelona.


No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada